divendres, 10 de juliol de 2015

L’escola trastornada: com abordar el TDAH


Reproduïm article publicat al Diari de l'Educació (Diari de l'Escola d'Estiu) on es recull la participació de la vicepresidenta de l'ACPO a l'Escola d'Estiu Rosa Sensat amb el taller:  L'escola trastornada, com abordar el TDAH


El TDAH, el trastorn del dèficit d’atenció, que s’inicia a la infància és, ja des de fa un temps, un problema amb una presència creixent a les escoles. Aquesta és la conclusió a què s’ha arribat aquest matí al taller «L’escola trastornada, entre el TDAH i la SDO (síndrome del cap cremat)», realitzat a la 50a Escola d’Estiu de Rosa Sensat per aprofundir en el treball a l’aula amb uns alumnes que presenten dificultats de manteniment de la concentració, per hiperactivitat o per excés de moviment i impulsivitat. Tots els assistents –una vintena de mestres– han coincidit que la malaltia és real, que existeix i que s’ha de combatre. La pregunta és com s’ha d’abordar, i és llavors quan apareix un dels principals problemes que envolta el trastorn: la manca d’informació.
Durant els darrers anys, s’ha generat un fort debat entorn del TDAH i del procés d’actuació a seguir entre la comunitat educativa. Què és el TDAH? Cal medicació? Pot ser que el diagnòstic sigui prematur? Segons la psicòloga de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació encarregada de conduir aquesta trobada, Anna de Jesús Cuixart, la diversitat d’actors implicats –docents, famílies, psicòlegs, psiquiatres, neuròlegs i d’altres– fa que es multipliquin les opinions sobre la matèria, que van des de la negació de l’existència del trastorn fins a la sobrediagnosticació, cosa que fa que a vegades les actuacions no siguin les adequades. Per De Jesús, «és evident que existeix aquest trastorn i que és un concepte molt clínic que potser se’ns escapa», però sí que se’n pot parlar, diu, per millorar-ne tant la detecció com el tractament. Segons un estudi del Departament d’Educació de l’Estat de Connecticut, es calcula que entre un 3 i un 5 per cent dels infants en edat escolar pateixen aquest trastorn.
Els seus símptomes són clars, però a la vegada tan oberts que, a ulls de la majoria de pares i mares, molts dels seus fills s’hi podrien veure reflectits: la regulació de la motivació, la manca d’habilitats per planificar i organitzar-se o les dificultats per controlar els seus impulsos tant físics com verbals són alguns dels símptomes que presenten aquests infants. «Quin nen d’aquesta franja d’edat no presenta alguna d’aquestes conductes?», es preguntaven alguns dels assistents.
Per De Jesús, atesa la dificultat de precisar i identificar el problema en alguns casos, «el mínim que s’ha de fer és una teràpia. Però no en un sentit clínic, sinó en el sentit d’asseure’s amb la persona i parlar amb ella. Conèixer el cas a fons abans d’agafar una via mèdica. Potser s’estan perdent els passos previs abans d’un tractament clínic». Aquest és també un dels punts més conflictius. Com afecta la medicació els infants, si és necessària i el seu grau d’efectivitat són alguns dels temes que s’han debatut avui al taller.

La visió dels mestres

Per la seva banda, el taller d’aquest dilluns ha posat de manifest la preocupació dels mestres davant d’aquest problema. Molts dels participants han admès sentir-se una mica perduts quan es troben amb algun cas de TDAH. Alguns són partidaris de plans individualitzats (PI) o del treball amb vetlladors, i altres opten per una solució «universal» que inclogui els afectats a l’aula a través de la cooperació tant dels docents com dels mateixos alumnes. Tots, però, consideren que és necessari un tractament especial.
També han mostrat el seu enuig per la manca de recursos i les ràtios massa elevades a les aules. Per Carme Gómez, de l’escola Sant Ramon Nonat, «tenir trenta nens a l’aula no ajuda a fer que els alumnes amb TDAH rebin l’atenció que necessiten» i «encara que els recursos siguin escassos, la distribució s’hauria de fer d’acord amb les necessitats específiques de cada curs». Ricard Forones, director de l’escola Jaume I de Pineda de Mar, creu que «redistribuir els recursos quan ja estem sota mínims és molt, molt complicat».
De totes maneres, una de les coses que els mestres consideren més importants és el paper de les famílies. De Jesús ho ha deixat clar: «L’escola ja es pot esforçar i donar una atenció personalitzada, però si els pares no s’impliquen i segueixen els consells que els donen costarà més que l’infant se’n surti».

Enllaç a la noticia original escrita al Diari d'Educació : El Diari de l'Escola d' Estiu

dissabte, 20 de juny de 2015

CONFERÈNCIA ACTITUD I PUNT: DES DE LES CAPACITATS DIVERSES A LA NORMALITZACIÓ.

Crònica de l'acte de tancament de curs 2014-2015 que va tenir lloc a la seu de l'ACPO el 16 de juny per la tarda. 

Aquesta crònica, com passa en fotografia, no farà justícia a l’acte que varem viure i gaudir ahir a la seu de la nostra associació.


La Francis Rosa ens va presentar els components de la taula, tots tenen dificultats per percebre visualment el que els envolta però tots estat dotats d’una gran capacitat per percebre parts de la realitat que a molts ens passa per alt, el paissatge sonor de les ciutats, dels pobles, el cant dels ocells que també habiten entre nosaltres encara que no els veiem.... L’Anna Costa, que en aquests moments és capaç de guarir altres persones amb les seves mans des de la Clínica Universitària de Fisioteràpia, ens va recitar poesia i ens va guarir les oïdes tant exposades a paraules malsonants. En Miquel Albert, que amb la seva veu profunda i temperada, llegint dos poemes en Braille, com fa a través de la ràdio, ens va fer parar atenció en la lletra d’una cançó vital i entusiasta que posa en valor el més preuat de la vida, la capacitat d’estimar.



Quines capacitats que tenen aquestes persones que ens has portat Angel!! La poesia i la música ens va fer parar atenció sobre les possibilitats de fer una societat més humana, més plàcida i justa per a tothom.

L’Angel Mas ens va fer veure un paisatge ple de contrastos, en la societat i en l’entorn educatiu. Ens ha posat a les fosques per donar prioritat a les lletres i a les melodies, per activar els receptors dels sentiments.

Ha posat sobre la taula les paraules que poden fer més mal, faltar més al respecte:
DISCAPACITAT, MINUSVÀLID, INCLUSIÓ, INTEGRACIÓ, els seus silencis escènics ens van fer adonar del mal que poden arribar a fer. La més utilitzada darrerament, INCLUSIÓ, implica que l’altre ja està fora, que hem traçat una línia fronterera entre els que formem part d’una societat i els que demanen entrar-hi per formar-ne part. Cal no confondre acceptació amb tolerància, aquesta darrera expressió implica superioritat d’un sobre l’altre. La poesia ens demostra el poder de les paraules. Les paraules poden expressar amor cap a l’altre o el pot fer sentir exclòs, despreciat....La NORMALITZACIÓ arriba quan hi ha acceptació i RESPECTE. Un altre silenci escènic de l’Àngel ens fa pensar.

En l’entorn educatiu, cal cercar noves paraules per expressar la diferència i la SINGULARITAT.
El diccionari ens proporciona un munt de conceptes més adequats:

EQUITAT, COOPERACIÓ, PERTINENÇA, DRET....

L’acte docent, com a relació entre una persona que imparteix uns coneixements a un alumnat, porta un embolcall de metodologia, activitats, materials, etc. Hi ha molt al darrera d’un acte educatiu: assessorament, treball en xarxa, etc Tot això és necessàri? SI És suficient? NO. Hi ha una altra escola i una altra societat necessària. Entranyable, punyent, provocador, ple d’humanitat, l’acte ens va tocar el crostó a tots els components d’aquesta societat. Ens va preguntar si en el dia a dia tractem a tothom per igual. Si la SINCERITAT i la CONSIDERACIÓ de l’altre són components de la nostra ACTITUD diària.

L’acte educatiu que ha fet l’Àngel avui ens ha fet millors persones, amb la seva COHERÈNCIA, ens ha demanat NATURALITAT en els actes quotidians cap a tots els éssers humans, sigui quina sigui la seva SINGULARITAT.
Crònica creada per Ma. Dolors Gòmez Isach

dilluns, 15 de juny de 2015

Marc d'intervenció de l'Orientació a l'educació secundària i a l'EAP dins el Sistema Inclusiu


L'ACPO organitza per al nou curs escolar 2015-2016 una formació que persegueix l'objectiu de delimitar les funcions de l'orientador de centre i l'assessor psicopedagògic de l'EAP dins el marc normatiu, així com concretar els àmbits d'intervenció de l'orientador i de l'assessor psicopedagògic de l'EAP en el marc del sistema inclusiu.

Aquesta formació compta amb el certificat de reconeixement del Departament d'Ensenyament.

El preu per associats a l'ACPO és de 40,00 euros ( 100,00 euros per als no associats). Les persones que s'assocïn gaudiran d'un 50% de bonificació del preu de la quota anual que se descompte és de 55 euros i 22 euros per estudiants i persones jubilades o en situació d'atur.

Per a inscriure's, o preguntar qualsevol dubte sobre el curs o sobre l'ACPO cal remetre un mail a secretaria@acpo.cat

dissabte, 6 de juny de 2015

Acte de clausura del curs: Taula d'experts " Actitud i punt: des de les capacitats diverses a la normalització"

Inscripció gratuïta escrivint a secretaria@acpo.cat, indicant a l'assumpte "taula d'experts"

Amb motiu de la clausura del curs 2014-2015, l'ACPO organitza el proper 16 de juny a les 18.00h una Taula d'experts que es presenta amb el títol "Actitud i punt: des de les capacitats diverses a la normalització".

Us hi esperem!



dissabte, 30 de maig de 2015

Publicat el LLIBRE D'ACTES del I Congrés Barcelona Inclusiva 2014

Aquest cap de setmana darrer de maig es compleix el primer aniversari del Congrés Internacional Barcelona Inclusiva 2014

Va ser un esdeveniment únic, amb convitats de gran alçada i amb molta participació on es van poder compartir experiències inclusives en tots els nivells i aspectes de la vida de l'individu i de la societat.

És una satisfacció per l'ACPO poder compartir avui el Llibre d'Actes del Congrés ISBN: 978-84-606-6430-7

Des d'aquest enllaç el podeu consultar, i està també a l'apartat de Documents d'aquesta web.



A un any d'aquest Congrés que va posar el seu objectiu en la Inclusió compartim amb vosaltres el MANIFEST que es va redactar en acabar el congrés.



ÉS POSSIBLE CONSTRUIR UNA SOCIETAT INCLUSIVA!
La globalització ha significat creixement tecnològic i científic, desenvolupament en les comunicacions i en la mobilitat tant de les persones com de la informació, reducció de les distàncies, augment d’intercanvis i desenvolupament d’un model econòmic basat en la sobreexplotació de les persones i del medi ambient.
Ha significat, també, el debilitament de la capacitat real de decisió dels estats, la pèrdua de poder d’actuació de la ciutadania i, conseqüentment, la proliferació de la marginació, la vulnerabilitat social i la indignitat.
Així mateix, la globalització ha significat l’intent d’imposar els valors del mercat sobre els valors socials bàsics: “justícia, igualtat, llibertat i solidaritat”
“Reinventem junts el concepte de progrés, en els nostres països”
Es comparteixi o no aquest diagnòstic, hi ha acord en que és un fenomen que caracteritza una realitat més complexa, dinàmica i incerta que en les èpoques anteriors i, segurament, fa imprescindible revisar els plantejaments econòmics, socials i pedagògics en quals s’ha basat i que fins ara s’han plantejat. Per tant, la creixent complexitat del coneixement del món, l’enfortiment de les societats democràtiques, la construcció de la identitat individual i col·lectiva com a ciutadans i ciutadanes, haurien de ser els referents als quals els discursos i plantejaments donessin respostes.
Els models socials i econòmics sorgits a finals del segle XX i a principis del XXI, no només han portat el model de la societat neoliberal de l’individualisme, del consum i de l’exclusió, sinó que han fet possible i construït propostes basades en el bé comú i en els drets universals.
La construcció d’una societat basada en el bé comú significa la introducció de paràmetres de col·laboració i cooperació social, significa la recuperació de valors comunitaris i que els principis de justícia i equitat permetin afavorir els més febles per ser, en l’actualitat, els principals destinataris de l’exclusió.
Proposem com a referència les següents premisses:
 La redistribució com a contracte basat en drets, considerant la cohesió social com a principi fonamental, superant la discrecionalitat de l’assistencialisme.
– La regeneració institucional i la regeneració social com a eina útil per assumir els riscos col·lectivament, amb responsabilitat de tots.
– La prevalença dels principis de la solidaritat i la subsidiarietat.
 La consideració de la despesa social com “inversió social”, prioritzant aquells àmbits que són més correctors en termes de desigualtat: sanitat, educació, pensions i rendes mínimes.
 La coresponsabilitat intergeneracional en la qual els joves assumeixin un paper actiu participant i en plenitud en la societat.
 Un major paper de la societat civil, un enfortiment “del que és públic com comunitari”
 La implementació de polítiques familiars eficaces i amb recursos suficients.
Proposem la implementació d’altres mirades, la creació de nous escenaris i l’elaboració de propostes participades:
ALTRES MIRADES
Una mirada que ens permeti ser iguals en drets per a ser iguals de fet.
Una mirada del i cap al “jo com a subjecte” i del i per a “nosaltres com a comunitat”.
Una mirada que faci un reconeixement explícit de la diversitat des de la inclusió de les diferències.
Una mirada basada en el reconeixement de l’altre com a semblant, en el reconeixement de la diversitat i el respecte de la identitat com a factors de justícia social.
NOUS ESCENARIS
Nous escenaris per entendre i atendre el canvi d’època, on les persones siguin considerades com a subjectes i no com a objectes de les decisions polítiques.
Escenaris on els professionals intervinguin en les decisions dels espais econòmics, socials i educatius, des de l’ètica professional, des de les propostes associatives, des de la transversalitat social i no des de la imposició del poder.
Escenaris que permetin l’existència d’organitzacions i models horitzontals i no jeràrquics.
Escenaris en els quals els ciutadans siguem agents insubstituïbles per a la construcció del nostre món moral.
Escenaris que permetin entendre que el món pertany a tots, que les institucions som nosaltres i que cal ser lliures, per arribar a ser.
Concretament…
“Si rebutgem ser els protagonistes d’aquesta història podem tenir la certesa que ningú pot fer-la. Els ciutadans som insubstituïbles en la construcció del nostre món moral”.
Entendre l’Educació en sentit ampli implica que l’educació no hauria d’entendre únicament com a via per a la transmissió d’uns continguts o coneixements, sinó que s’hauria d’entendre com un procés per crear les condicions d’aprenentatge que vagin en aquesta línia més oberta, global i comprensiva. En aquest sentit, en primer lloc hauríem de pensar en promoure l’autonomia, la interdependència, la participació, la implicació i la transformació de la societat i, en segon lloc, en la indagació, l’anàlisi crítica, la reflexió i la construcció conjunta de coneixement.
Atendre des de l’ Orientació a les prioritats socials i educatives en tot el cicle vital del subjecte, promovent la transversalitat, la decisió compartida i el treball en xarxa.
Entendre la funció Orientadora des de la personalització de la intervenció, tenint en compte trajectòries individuals i contextos per formar aprenents competents.
Atendre l’Orientació de polítiques que promoguin la construcció d’espais per als més vulnerables, en lloc de potenciar el desenvolupament dels més forts.
Entendre l’Orientació sobre la inclusió com la creació d’un diàleg necessari, permanent i renovat a l’escola, a la feina i a la societat.
Atendre des de l’ Orientació a la necessària informació i formació del professorat per capacitar-lo tant des de la perspectiva científica com social i emocional.
Entendre per Inclusió aquella situació de confort en la qual es desenvolupa la potencialitat de l’ésser humà tenint en compte el seu context social.
Atendre la redefinició de pràctiques psicopedagògiques i d’orientació professional en escoles, centres i espais professionals, desenvolupant propostes i indicacions inclusives.
Entendre que només el diàleg, la comunicació i el respecte marcaran les decisions en Orientació Inclusiva.
Atendre propostes de dinamització constant en l’entorn social, amb el convenciment que únicament la Comunitat, en conjunt, podrà provocar les modificacions necessàries.
Barcelona, ​​novembre de 2014
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO)
Associació Catalana d’orientació (ACO)







divendres, 15 de maig de 2015

Taula d' Experts organitzada el 19 de març: Avaluar o Examinar ?


El passat 19 de març de 2015 va tenir lloc la taula d’experts amb títol “Avaluar o examinar?”. Va ser organitzada per l'ACPO en el marc de les diferentes jornades, formacions o taules que esperem poder dur a terme al llarg de l'any.

La taula, moderada per el Director de l'Institut Arquitecte Manuel Raspall i membre de la Junta de l'ACPO Alex Letosa,  es va desenvolupar amb l’exposició dels tres ponent i un més que interessant debat posterior a partir de les diferents preguntes dels assistents. 

En primer lloc, el professor de la facultat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universidad Carlos III de Madrid,  Juan Andrés Ligero, va exposar, amb dades, la importància i la incidència de factors socioeconòmics en l’èxit educatiu, així com la dificultat en l’adequació de les avaluacions externes amb els objectius de centre (prioritats de treball dels centres educatius). 


El doctor en Pedagogia i actual Secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament, Joan Subirats, va fer posteriorment una interessant dissertació de la funció avaluadora de l’ensenyament en relació a l'actual situació socioeconòmica. 

Finalment, el doctor en Ciències Econòmiques Joan Mateo va donar a conèixer les diferències i les carències de les avaluacions externes que donen lloc a l’informe PISA, així com la necessitat del canvi de concepte d'avaluació d’un punt de vista de control a un punt de vista de construcció. 

Per acabar, les preguntes i debat obert amb els assistents va ser prou interessant, amb idees que van deixar palès que tots els professionals presents compartíem les premisses presentades pels ponents.

Cal destacar a més, l'afluència en l'assitència a l'acte, que es va dur a terme de forma gratuïta i que va tenir repercusions a les xarxes socials en el moment que va tenir lloc. 

L'ACPO està organitzant properament la Jornada Anual del mes de Novembre, així com una propera formació reconeguda per el Departament d'Ensenyament de la que us n'informarem properament.